El fantàstic món de Pepelu

2006-02-01T06:51:00.000-08:00

En la obra que vam tractar la setmana pasada vam parlar d'un tema el qual ens interessa a tots i totes per la seva importancia social. El fragment parlava del tema de la violació i la violencia de gènere i tractaba al en aquest cas violador com a una bèstia. Si tots creiem que es un animal ( i ho és) trctem-lo com a tal. A partir d'ara a totes les persones maltractadores i violadors encontes de anar a la presò, cap al zoo. Sería una bona solució. Però massa radical crec jo. Aquest tema ja el vem tractar fa un temps i ja vaig posar qel que pensava i no m'agrada repetir-ho per que es un tema molt dur. Espero que tots al final trobem una solució per tot això i una mica de siusplau, siguem persones.

2006-01-22T11:45:00.000-08:00

Arnau, kom eres de petitet?
eres un noi espavilat
sense cap, un trasto acabat
desordenat i una mica porquet

Sempre volies desafiar els adults
feies el que volies
sobretot coses impies
i no feies cas als profesors cults

Fins que quan vas ser gran
vas ser un home dolent
i el castic va ser gegant

Cavalga que calvagarás
per el món sencer
i mai t'aturarás

Vas ser avar i soberbi
un home de poder
que ell sol es va corrompre
i va morir en la seva ombra

2006-01-18T09:33:00.000-08:00

ELS SET PECATS CAPITALS

Els set pecats capitals no els entenc. Tots són pecats i s'agrupen en forma de ser els més importants. Són contradictoris perquè tots ells no són ni purs ni sants pero en canvi tots són set, número sant a la vegada. La pregunta és: Capitals????. Que és això? Que jo sàpiga, voler menjar més del comte no és més important que per exemple matar. Tampoc pasar-se de llest és més dolent que robar. Jo els anomenaria els set pecats de la conya perquè sempre s'ha sabut que els canonges menjen molt, roben als pobres, no amos de la cultura ( van de llestos) i a més forniquen més que ningú.
Per mi el pitjor pecat capital és el de l'avaricia. Voler tenir diners per no poder gastar-los és tonteria. Tothom vol tenir molts diners però per comprar moltes coses, sino comprarás res els hi dones als pobres. Però no em puc queixar, ja que aquests pecats els han creat gent com jo i en part es per culpa del meu i nostre passat. Vol dir que en el futur tindrem els 14pecats capitals??

2005-12-01T09:13:00.000-08:00

Un país o una patria és un sentiment, un estat es només política però per mi el meu país potser la meva habitació. Si una persona creu que el seu país és la seva ciutat, o la seva comunitat autónoma està en tot el dret de pensar-ho. Per molta gent el seu país és el món i és totalment acceptable. El que podiem dir feixisme sería el nacionalisme. Els casos anteriors són casos de sentiments però el nacionalisme és una idea que implica la subordinació dels altres païssos, així que implica una discriminació d'altres societats. Per exemple els castellan subordinan moltissim a les culturesd amb altre llengua i altre cultura del seu estat i aquestes cultures tambés subordina la cultura castellana. Tot és un cercle viciós. Per mi el nacionalisme es una sortida poc correcte i deuriem dividir-nos per la nostra cultura amb respecte a les altres. Sobretot respecte.

2005-11-24T14:17:00.000-08:00

LA VIOLENCIA MATRIMONIAL

Normalment tots els matrimonis de conveniencia acaben malament. Viure amb algú que no t'estimes a de ser tan aburrit que per passar el temps et tires els trastos per sobre.
Si el home torna tard de la partideta dels diumenges amb la camisa pudent a chinchón, puro que li cau al home i si la dona fa unes cuantes sortides misterioses per la nit per poder perdre l'apetit sexual amb el veí, li cau un puro per part del marit. Avegades, ara sense fer broma, aquest puro pot arribar a pallissa. El més recomenable per aquest casos d'ambientació violenta es acabar en els jutjats, on un jutje/sa amb cara de pomes agres dictamina una ordre separació a més de cincuanta metres, que l¡home normalment se la passa pel forro i torna a atacar. Aquestes besties, anomenades marits violents, tenen un punt feble per acabar amb elles. No us ho creieu, si es molt fàcil, uns quants anys a la presó tampoc funcionaran molt i pendre mesures com perdigonàs allà on no sona tampoc porta a cap lloc, un home que maltracta a una dona per qualsevol motio deuria ser expulsat de la societat i tancar-lo perquè no poguès fer mal a ningú, perquè segons l'article 14 de la constitució diu que no es pot marginar a cap humà per les seves creences o protocols. Després d'haver fet una mica la broma, aquest tema s'ha de tractar seriosament i si no ho solucionem nosaltres no ho farà ningú més. Fins que la figura del maltractador passi a ser més despresiada que per la llei del Talion, i la gent pensi que s'ha d'acabar amb ells, moltes dones viurán aterrades de si avui el seu marit ha vegut massa.

2005-11-17T01:00:00.000-08:00

CONTRASTS
Jo visc en un món de contrasts
blancs i negres
tristos i alegres
segons alguns sempre són pecats
Els colors sempre rivals han estat
entre ells es portaven magres
es varellamven com a cabres
Tots van acabar ven cobrats
Al final es van dividir
En set colors basics
Que surten despres de la tristor
Es deien els colors de st martí
Que quan plou són estatics
i inunden el món de color

2005-11-03T08:51:00.000-08:00

RES ÉS IMPOSSIBLE

Hi ha molts tipus d’amor: amor fraternal, amor filial, amor a Déu...però tot en si es amor. També hi ha amors impossibles (segons la societat) com el d’entre dos germans, o entre persones molt més grans què tu o a l’inrevés, però aquests amors no són tan impossibles, perquè al món hi ha molts tipus d’amors com aquests. Imagina’t que tu tens un germà o germana i no ho saps, us coneixeu i us enamoreu, llavors no és un amor tant impossible. També hi ha gent que s’enamora del capellà del poble o d’una monja com Don Juan Tenorio i això és pecat si s’arriba a les mans.
Si et fixes, tots aquests amors són impossibles ( i tampoc) davant del matrimoni, però perquè t’has de casar? Ara mateix no està mal vist no casar-se, i si algú no et deixa estimar per alguna cosa així es que és un amargat. Ningú l’ha estimat mai. Aleshores un amor amb una persona així si què és impossible.

2005-11-01T03:49:00.000-08:00

RES ÉS IMPOSSIBLE

Hi ha molts tipus d’amor: amor fraternal, amor filial, amor a Déu...però tot en si es amor. També hi ha amors impossibles (segons la societat) com el d’entre dos germans, o entre persones molt més grans què tu o a l’inrevés, però aquests amors no són tan impossibles, perquè al món hi ha molts tipus d’amors com aquests. Imagina’t que tu tens un germà o germana i no ho saps, us coneixeu i us enamoreu, llavors no és un amor tant impossible. També hi ha gent que s’enamora del cura del poble o d’una monja com Don Juan Tenorio i això és pecat si s’arriba a les mans.
Si et fixes, tots aquests amors són impossibles ( i tampoc) davant del matrimoni, però perquè t’has de casar? Ara mateix no està mal vist no casar-se i si algú no et deixa estimar per alguna cosa així es que és un amargat. Ningú l’ha estimat mai. Aleshores un amor amb una persona així si què és impossible.

2005-11-01T03:35:00.001-08:00

RES ÉS IMPOSSIBLE

Hi ha molts tipus d’amor: amor fraternal, amor filial, amor a Déu...però tot en si es amor. També hi ha amors impossibles (segons la societat) com el d’entre dos germans, o entre persones molt més grans què tu o a l’inrevés, però aquests amors no són tan impossibles, perquè al món hi ha molts tipus d’amors com aquests. Imagina’t que tu tens un germà o germana i no ho saps, us coneixeu i us enamoreu, llavors no és un amor tant impossible. També hi ha gent que s’enamora del cura del poble o d’una monja com Don Juan Tenorio i això és pecat si s’arriba a les mans.
Si et fixes, tots aquests amors són impossibles ( i tampoc) davant del matrimoni, però perquè t’has de casar? Ara mateix no està mal vist no casar-se i si algú no et deixa estimar per alguna cosa així es que és un amargat. Ningú l’ha estimat mai. Aleshores un amor amb una persona així si què és impossible.

2005-11-01T03:35:00.000-08:00

RES ÉS IMPOSSIBLE

Hi ha molts tipus d’amor: amor fraternal, amor filial, amor a Déu...però tot en si es amor. També hi ha amors impossibles (segons la societat) com el d’entre dos germans, o entre persones molt més grans què tu o a l’inrevés, però aquests amors no són tan impossibles, perquè al món hi ha molts tipus d’amors com aquests. Imagina’t que tu tens un germà o germana i no ho saps, us coneixeu i us enamoreu, llavors no és un amor tant impossible. També hi ha gent que s’enamora del cura del poble o d’una monja com Don Juan Tenorio i això és pecat si s’arriba a les mans.
Si et fixes, tots aquests amors són impossibles ( i tampoc) davant del matrimoni, però perquè t’has de casar? Ara mateix no està mal vist no casar-se i si algú no et deixa estimar per alguna cosa així es que és un amargat. Ningú l’ha estimat mai. Aleshores un amor amb una persona així si què és impossible.

2005-10-27T12:40:00.000-07:00

LA MALALTIA DE L’AMOR

L’amor es podria diagnosticar com a malaltia ja que els símptomes són clars i fins i tot pot arribar a ser mortal. L’únic de bo que te aquesta enfermetat es que es passa molt poques vegades a la vida i fins i tot hi han que tenen sort i no la pateixen mai. Les contres d’aquest maligne estat son la pèrdua de la fam, l’insomni i la enorme baixada de les notes escolars, si tot això es poc que per favor quan la pateixi em curi aviat i no tingui que repetir curs. Tot això son efectes físics, però els morals són encara més durs: si l’afortunat del que estàs enamorat/da no t’estima igual i avegades fins i tot li repèls pots arribar a tenir tal depressió o menjar tant poc que pots morir-te o suïcidar-te, i això queda marcat per tota la vida.
Tot això esta descrit per un metge, segurament amb parella i fills que no a patit aquesta malaltia i la rebutja però justament la seva ignorancia fa que s’equivoqui, per què estar enamorat es el millor que et pot pasar, t’aprimes, tens menys son i els professors et miren d’una altra manera. La conclusió es que com diu una cançó dels beatles tots necessitem amor ( all you need is love) .

2005-10-13T12:23:00.000-07:00

ARNAU DE BERENGUER(…1045-1078…)
Arnau de Berguedà fou un trobador singular, dels que surten un entre mil. Era un gran músic a la vegada, creava sons que meravellaven al papa al qual visità més d’un cop. La meitat de la seva vida la va passar a Itàlia, on compartí amb més trobadors els seus coneixements. Tota aquesta historia es una simple biografia comparada amb la seva vida intensa, una historia que passà de pares a fills durant molts segles, l’historia d’Arnau de Berenguer.
Un dia com qualsevol altre, el trobador Arnau es situava en un paratge preciós de la Toscana on cantava i tocava un instrument de la seva creació quan de sobte, segons la llegenda, van aparèixer dues dones més belles que Venus, amb uns vestits transparents, blavosos brodats d’or. Anaven descalces amb les ungles rosades i els peus blancs. Ell se les va mirar fixament, amb els ulls ben oberts. De cop, com si fos una suau brisa, les belles dones li van parlar dient-li que la seva música havia arribat a les oïdes de les nimfes del bosc i que elles li recompensarien però que no abusés que perdria tot be. Aquelles paraules el desconcertaren, però les va entendre perfectament. Després sense cap explicació la imatge de les dones va desaparèixer i ell va continuar el seu camí feliçment. Quan va arribar a la ciutat, uns soldats el prengueren i el dugueren davant el rei, i ell l’encarregà la obra més ben pagada que havia rebut. Ell sabia que havien sigut les nimfes i per això la va fer de bon grat aquesta obra i va rebre els diners del rei.
Només per aquest encàrrec es va fer ric, així doncs va comprar un castell on va voler dedicar tot el seu temps a la composició i així fer-se encara més ric. Quan va arribar a la felicitat extrema va començar a decaure, i cada vegada va ser més garrepa i va abusar de tot el que tenia i de sobte un llampec va caure sobre el seu castell. Es va cr5emar tot, tot excepte una cosa, la còpia del escrit que l’havia fet ric i el seu meravellós instrument.

2005-10-05T13:16:00.000-07:00

RAMON LLULL
Va neixer a Mallorca l'any 1232 i va morir a Bugia Argelia l'any 1316. Va ser fill d'una familia que apollà a Jaume I el conqueridor a la conquesta de Mallorca. Va ser un dels erudits més importants de la llengua catalana i va dedicar tota la seba obra a Deu perque va veure unes imatges de Jesus (el que pot arribar a fer la fe). Tota la seva vida va intentar ensenyar als infidels la seva llengua i la seva religió(per això el van lapidar). Va escriure obres com vida coetània, llibre d'amic e amat, blanquerna, art de contemplació a Deu i s'han trobat més de 270 escrits d'ell.

UN PARELL DE VERSETS PER PENSAR UNA ESTONA
-Un creient li pregunta a un ateu: I tu en que creus? jo, en res, i el creient respón creus que no necesites creure però en realitat no creure es una forma de creure en una idea.
-El rei del país del cinema pregunta als seus consellers perque hi ha fam al seu poble, i ells diuen que ha gastat tots els diners en produïr películes. Ell respón que el seu poble demana películes per paliar els seus problemes, i els consellers li diuen: les pelicules en ralitat són contes visuals i en els contes no hi ha fam així que en realitat es retreure al poble els problemes que pateixen, i demanen que el rei sigui el guionista de la seva vida nno de la pelicula de les seves pantalles, així que produeix la seva vida i no els seus serials.

2005-09-30T07:35:00.000-07:00

COM SÓC JO per José Luis Mateos

Jo mai he sigut ni molt alt, ni molt intel•ligent, ni molt bell, ni molt bon estudiant, ni molt fort, ni molt prim... En fi un noi mediocre i normal en tots els àmbits.
Com sóc jo, es una pregunta que es fàcil de respondre. Soc poc ambiciós i no m’agrada presumir (tampoc no tinc res per fer-ho) i no parlo gaire.
Suposo que hi ha gent que m’estima i això en fa tirar endavant igual que mirar la vida d’una manera sempre senzilla i igual per a tothom.
M’agrada molt reflexionar sobre temes que afecten especialment al meu mon, on e nascut i on no penso deixar cap rastre i que el vent se m’endugui a mi i a la meva historia, no vull ser còmplice de la destrucció d’una espècie que ha sobreviscut durant mil•lenis, no vull deixar als meus fills com a herència un món caòtic i destructiu, on l’amor no representa el matrimoni, on la guerra representa la pau, on el crim representa un protocol de la vida quotidiana d’un ésser humà, on hi ha a cada poble, a cada barri una pròpia guerra freda.
Soc una persona que mai està bé amb seva mateixa si els demés no ho estan i que crec que la discriminació deuria estar castigada amb la marginació de la persona discriminadora per que realment mereix ser soterrada en un món on no se li faci cas ni se li parli. Després de haver fet aquestes reflexions i d’haver explicat com soc jo toca dir una conclusió que es i sempre serà que viu i deixa viure.

2005-09-23T02:52:00.000-07:00

Derdico esta pagina a la penya de barna k els veig poc sobretot al adri i l'albert k em soportan molt xD.