ARNAU DE BERENGUER(…1045-1078…)
Arnau de Berguedà fou un trobador singular, dels que surten un entre mil. Era un gran músic a la vegada, creava sons que meravellaven al papa al qual visità més d’un cop. La meitat de la seva vida la va passar a Itàlia, on compartí amb més trobadors els seus coneixements. Tota aquesta historia es una simple biografia comparada amb la seva vida intensa, una historia que passà de pares a fills durant molts segles, l’historia d’Arnau de Berenguer.
Un dia com qualsevol altre, el trobador Arnau es situava en un paratge preciós de la Toscana on cantava i tocava un instrument de la seva creació quan de sobte, segons la llegenda, van aparèixer dues dones més belles que Venus, amb uns vestits transparents, blavosos brodats d’or. Anaven descalces amb les ungles rosades i els peus blancs. Ell se les va mirar fixament, amb els ulls ben oberts. De cop, com si fos una suau brisa, les belles dones li van parlar dient-li que la seva música havia arribat a les oïdes de les nimfes del bosc i que elles li recompensarien però que no abusés que perdria tot be. Aquelles paraules el desconcertaren, però les va entendre perfectament. Després sense cap explicació la imatge de les dones va desaparèixer i ell va continuar el seu camí feliçment. Quan va arribar a la ciutat, uns soldats el prengueren i el dugueren davant el rei, i ell l’encarregà la obra més ben pagada que havia rebut. Ell sabia que havien sigut les nimfes i per això la va fer de bon grat aquesta obra i va rebre els diners del rei.
Només per aquest encàrrec es va fer ric, així doncs va comprar un castell on va voler dedicar tot el seu temps a la composició i així fer-se encara més ric. Quan va arribar a la felicitat extrema va començar a decaure, i cada vegada va ser més garrepa i va abusar de tot el que tenia i de sobte un llampec va caure sobre el seu castell. Es va cr5emar tot, tot excepte una cosa, la còpia del escrit que l’havia fet ric i el seu meravellós instrument.