COM SÓC JO per José Luis Mateos

Jo mai he sigut ni molt alt, ni molt intel•ligent, ni molt bell, ni molt bon estudiant, ni molt fort, ni molt prim... En fi un noi mediocre i normal en tots els àmbits.
Com sóc jo, es una pregunta que es fàcil de respondre. Soc poc ambiciós i no m’agrada presumir (tampoc no tinc res per fer-ho) i no parlo gaire.
Suposo que hi ha gent que m’estima i això en fa tirar endavant igual que mirar la vida d’una manera sempre senzilla i igual per a tothom.
M’agrada molt reflexionar sobre temes que afecten especialment al meu mon, on e nascut i on no penso deixar cap rastre i que el vent se m’endugui a mi i a la meva historia, no vull ser còmplice de la destrucció d’una espècie que ha sobreviscut durant mil•lenis, no vull deixar als meus fills com a herència un món caòtic i destructiu, on l’amor no representa el matrimoni, on la guerra representa la pau, on el crim representa un protocol de la vida quotidiana d’un ésser humà, on hi ha a cada poble, a cada barri una pròpia guerra freda.
Soc una persona que mai està bé amb seva mateixa si els demés no ho estan i que crec que la discriminació deuria estar castigada amb la marginació de la persona discriminadora per que realment mereix ser soterrada en un món on no se li faci cas ni se li parli. Després de haver fet aquestes reflexions i d’haver explicat com soc jo toca dir una conclusió que es i sempre serà que viu i deixa viure.