En la obra que vam tractar la setmana pasada vam parlar d'un tema el qual ens interessa a tots i totes per la seva importancia social. El fragment parlava del tema de la violació i la violencia de gènere i tractaba al en aquest cas violador com a una bèstia. Si tots creiem que es un animal ( i ho és) trctem-lo com a tal. A partir d'ara a totes les persones maltractadores i violadors encontes de anar a la presò, cap al zoo. Sería una bona solució. Però massa radical crec jo. Aquest tema ja el vem tractar fa un temps i ja vaig posar qel que pensava i no m'agrada repetir-ho per que es un tema molt dur. Espero que tots al final trobem una solució per tot això i una mica de siusplau, siguem persones.

Arnau, kom eres de petitet?
eres un noi espavilat
sense cap, un trasto acabat
desordenat i una mica porquet

Sempre volies desafiar els adults
feies el que volies
sobretot coses impies
i no feies cas als profesors cults

Fins que quan vas ser gran
vas ser un home dolent
i el castic va ser gegant

Cavalga que calvagarás
per el món sencer
i mai t'aturarás

Vas ser avar i soberbi
un home de poder
que ell sol es va corrompre
i va morir en la seva ombra

ELS SET PECATS CAPITALS

Els set pecats capitals no els entenc. Tots són pecats i s'agrupen en forma de ser els més importants. Són contradictoris perquè tots ells no són ni purs ni sants pero en canvi tots són set, número sant a la vegada. La pregunta és: Capitals????. Que és això? Que jo sàpiga, voler menjar més del comte no és més important que per exemple matar. Tampoc pasar-se de llest és més dolent que robar. Jo els anomenaria els set pecats de la conya perquè sempre s'ha sabut que els canonges menjen molt, roben als pobres, no amos de la cultura ( van de llestos) i a més forniquen més que ningú.
Per mi el pitjor pecat capital és el de l'avaricia. Voler tenir diners per no poder gastar-los és tonteria. Tothom vol tenir molts diners però per comprar moltes coses, sino comprarás res els hi dones als pobres. Però no em puc queixar, ja que aquests pecats els han creat gent com jo i en part es per culpa del meu i nostre passat. Vol dir que en el futur tindrem els 14pecats capitals??

Un país o una patria és un sentiment, un estat es només política però per mi el meu país potser la meva habitació. Si una persona creu que el seu país és la seva ciutat, o la seva comunitat autónoma està en tot el dret de pensar-ho. Per molta gent el seu país és el món i és totalment acceptable. El que podiem dir feixisme sería el nacionalisme. Els casos anteriors són casos de sentiments però el nacionalisme és una idea que implica la subordinació dels altres païssos, així que implica una discriminació d'altres societats. Per exemple els castellan subordinan moltissim a les culturesd amb altre llengua i altre cultura del seu estat i aquestes cultures tambés subordina la cultura castellana. Tot és un cercle viciós. Per mi el nacionalisme es una sortida poc correcte i deuriem dividir-nos per la nostra cultura amb respecte a les altres. Sobretot respecte.

LA VIOLENCIA MATRIMONIAL

Normalment tots els matrimonis de conveniencia acaben malament. Viure amb algú que no t'estimes a de ser tan aburrit que per passar el temps et tires els trastos per sobre.
Si el home torna tard de la partideta dels diumenges amb la camisa pudent a chinchón, puro que li cau al home i si la dona fa unes cuantes sortides misterioses per la nit per poder perdre l'apetit sexual amb el veí, li cau un puro per part del marit. Avegades, ara sense fer broma, aquest puro pot arribar a pallissa. El més recomenable per aquest casos d'ambientació violenta es acabar en els jutjats, on un jutje/sa amb cara de pomes agres dictamina una ordre separació a més de cincuanta metres, que l¡home normalment se la passa pel forro i torna a atacar. Aquestes besties, anomenades marits violents, tenen un punt feble per acabar amb elles. No us ho creieu, si es molt fàcil, uns quants anys a la presó tampoc funcionaran molt i pendre mesures com perdigonàs allà on no sona tampoc porta a cap lloc, un home que maltracta a una dona per qualsevol motio deuria ser expulsat de la societat i tancar-lo perquè no poguès fer mal a ningú, perquè segons l'article 14 de la constitució diu que no es pot marginar a cap humà per les seves creences o protocols. Després d'haver fet una mica la broma, aquest tema s'ha de tractar seriosament i si no ho solucionem nosaltres no ho farà ningú més. Fins que la figura del maltractador passi a ser més despresiada que per la llei del Talion, i la gent pensi que s'ha d'acabar amb ells, moltes dones viurán aterrades de si avui el seu marit ha vegut massa.

CONTRASTS
Jo visc en un món de contrasts
blancs i negres
tristos i alegres
segons alguns sempre són pecats
Els colors sempre rivals han estat
entre ells es portaven magres
es varellamven com a cabres
Tots van acabar ven cobrats
Al final es van dividir
En set colors basics
Que surten despres de la tristor
Es deien els colors de st martí
Que quan plou són estatics
i inunden el món de color

RES ÉS IMPOSSIBLE

Hi ha molts tipus d’amor: amor fraternal, amor filial, amor a Déu...però tot en si es amor. També hi ha amors impossibles (segons la societat) com el d’entre dos germans, o entre persones molt més grans què tu o a l’inrevés, però aquests amors no són tan impossibles, perquè al món hi ha molts tipus d’amors com aquests. Imagina’t que tu tens un germà o germana i no ho saps, us coneixeu i us enamoreu, llavors no és un amor tant impossible. També hi ha gent que s’enamora del capellà del poble o d’una monja com Don Juan Tenorio i això és pecat si s’arriba a les mans.
Si et fixes, tots aquests amors són impossibles ( i tampoc) davant del matrimoni, però perquè t’has de casar? Ara mateix no està mal vist no casar-se, i si algú no et deixa estimar per alguna cosa així es que és un amargat. Ningú l’ha estimat mai. Aleshores un amor amb una persona així si què és impossible.